SEGON A L'AQUATLO DE LA RAPITA

El dissabte 31 d'Octubre tancavem la temporada de triatlo 2009 amb una prova no puntuable per al circuit català, però que a pesar de tot va comptar amb una bona participació.

La meva idea era sortir viu de l'aigua, intentar agafar algú despistat a la bicicleta i matxacar corrents, en ser el triatló "per etapes" en cada etapa li podies arrear tota la canya que vulguessis, i no amago que tenia ilu pel podi, però això es quasi sempre, encara que racionalment no hi hagi opcions.

A les 10:00 mos tirem a l'aigua, bones sensacions, agafo un ritmet desent i anar tirant, sense molèsties als hombros, finalment pego un canvi els darrers 400 metres que només serveixen per arreglar una mica la papeleta, al final 10è de 56 participants, i a uns 2 minuts dels millors triatletes. El favorit Ricard Calmet només me treia 1'40".

Sortida de l'aigua amb cara de circumstàncies 20'36" en els 1.300 m

En la bicicleta la cursa es presentava molt forta, amb alguns participants que no nedarien ni correrien, i que per tant ho podien donar tot. Jo vaig estar massa actiu els primers 25 km i al final ho vaig pagar, i al km 36, després d'una caiguda, va ser el moment en que es van començar les destralades i no vaig tenir forçes per entrar al grup bo. Això va significar perdre uns 6 minuts amb aquest grup, i uns 9 amb el Calmet que va fer una gran cursa en solitari que li donava ja una victòria indiscutible i merescuda.

Sortida del gran grup, a muerte des del principi(el meu pitrall es el 677), al meu costat calmet.

km 40, després de 5 km en persecució del grup el cos va dir prou, encara valdria per entar 7è d'aquesta prova i col·locar-me 4rt a la general.

I mira que estaven a prop!, a uns 6 segons, però la maquinaria no donava per més.

Al començar la cursa demano als jutges la classificació (després d'una fartanera monumental 4 platanos 1 bocata 1 barreta i fruita a dojo). Treuen una classificació equivocada i me dedico a perdre el temps i els nervis repassant la general. Al final em diuen que segons l'ordinador estic 4rt a 6 segons del 3er, pego un brinco d'alegria, estic convençut que el podré guanyar, inclús sense saver el temps del segon em faig a la idea de pillar-lo sigui qui sigui.

Surto a correr a muerte, de tal manera que a pesar d'haver de parar diversos cops per calambres (km 5 i a 80 metres de l'arribada) faig un crono que em valdrà finalment ser segon del triatló per devant de Arcadi Romera que també s'havia vist involucrat en la caiguda en bicicleta. Al final acabo tercer en esta prova, clavant unes diferencies respectives de 7 i 4 minuts respecte als companys de podi de la general.

km 5 de cursa, amb bon ritme pero amb les cames fruixetes

Al final el primer em treurà menys de tres minuts, el que em fa pensar que sense la caiguda hagués pogut guanyar. He fet segon, i sense que les coses vagin be, un bon inici de la temporada de cross i duatlons.

Gran cursa també del Vicent Garcia Argento 12è, i de Joan Marc Fons que va poder acabar a pesar de la seva recent cirurgia.

1 735 CALMET CALVERAS RICARD 3:12:12
2 677 LLUIS RODRIGUEZ JOSE MARIA 3:15:34
3 663 ROMERA PASCUAS ARCADI 3:18:52
4 655 ROYO LLORENS ALBERTO 3:23:17
5 703 TRESO MASCARELL MARC 3:26:38
6 653 XANDRI ALBA (PRIMERA DONA)3:27:20
7 700 RODRIGUEZ IGNACIO ISAAC 3:28:08

8 701 PUJALS BERTRAN MARC 3:29:58
9 741 MIRÓ PUIGVENTOS SERGI 3:30:36
10 760 SANTANDER FERNANDO 3:30:42

IRONTERRA SANT CARLES DE LA RAPITA

Després d'un estiu bastantcarregós (amb molts entrenos i poca competició) em vaig desplaçar a la Ràpita per a prendre part en la cursa dels 10.000 m, en aquest cas, hi vam ser una bona colla de fondistes d'Amposta, i vam comptar amb el Juanma, que es un nou company d'entreno que acabaría just darrere meu.

Resultat 35.20 al 10.000 amb força desnivell, quart, i a tant sols de 20 segons d'un monstre com Remigio Queral.

Fa quinze dies em vaig assabentar de que es feia el TRIATLO "PER ETAPES" IRONTERRA, això vol dir que farem tres curses en una, però per exemple en la BTT, s'espera una participació d'alt nivell amb especialistes que només cobriran aquesta prova que es fará segurament molt dura.

Tot plegat 1,3 km nedant, 60 de BTT i 14 km corrents, que completa un terç de ironman que es farà força dur per fer-se sobre sorra.

enllaç
http://ironterra.org/es/cursas/rxt-ironterra--sant-carles-de-la-rapita09_p9.html

Encara que no servirà de gran cosa els entrenaments de BTT, ja aniràn donant fruits, si les trobo penjaré les fotos de la sortida de este finde, pa un dia que faig fotos les perdo.

Foto trobada

Xerradeta calentant camí del solsó

Ferran treint-se el rovell

Posant pa la fota a la senda dels taronjers

MUNDIAL PER CADEL EVANS

Sanchez obrint pas a J Rodriguez i al mig Cancellara fent-se el loco.

En la meua opinió un gran regal des de espanya per a aquest ciclista, encara que sigue de manera indirecta.

A tal marcatge ven sotmetre J. Rodriguez i Samu al Cancellara, que just en el moment que saltava purito, es produeix un impas, en aquesta imatge es veu l'arrencada, però hi ha una imatge posterior, en la que es veu com clarament cancellara, renuncia a la persecució, i invita a la gent a que passe, i evidentment no passa ningú.

Cancellara estava desolat a l'arribada, pero si Evans es persona li agrairà el gest, cal tenir en compte que va coronar el últim al penultim coll i per tant era dels que anaven mes tocats. Cancellara, potser un dels millors ciclistes de tots els temps va fer una badada de juvenil.


Moment en que Espartaco es llueix amb la seva estratègia particular "deixar de pedalejar en el pitjor moment".

Mil felicitats pel PURITO, que es va lluir, después de la pallissa monumental controlant la cursa en tot moment.

CURSA POPULAR LA RAPITA

Ja tancant el periode que en diriem pretemporada, fa quinze dies vaig correr a Benicarló, en el duatló, el que mes destacaré es que en bicicleta només vaig perdre 5 minuts en un circuit de btt, bastant "duret" i no massa tècnic, per acabar sisè.

Demà tenim la cursa de la ràpita, possiblement la cursa popular en asfalt mes ben organitzada de les terres de l'ebre. L'any passat en la seva primera edició, vaig fer tercer darrera el NINU i el LLORENÇ, que em va treure només 6 segons, aquest darrer acabaría la temporada en unes marques impresionants (vease 8.29 en 3000), per lo que ara mateix esta fora de l'abast de qualsevol atleta de la provincia pràcticament.

Demà, el primer objectiu es passar-ho be, i el segon tenir bones sesacions, de cara a la temporada de cross duatló que ja no està tant lluny.

Per qui no ho conegue es tracta d'un 10.000 en dues voltes amb petit desnivell en cada una de uns 30 metres, i es corre "bastant ràpid" per les dates en que ens trobem , ara demà tot dependrà de REMIGIO QUERAL que és l'estrella més destacada que participa.

MUJERES DESESPERADAS

Teri Hatcher, la que en els càstings, segons el guionista havia de ser l'actriu més guapa de les protagonistes de la seria preferida de casa nostra (en ausència de Freiser i Friends...snif), també s'ha atrevit amb el triatló, participant en una prova benèfica.

Desconeixent el nivell atlètic de la Hatcher, el que si està clar, es que això demostra dues coses, una que el triatló està de moda, i segona que està a l'abast de tothom, a poc que facis un esforç econòmic amb l'equipament i fiques una mica de ganes.

NOTA: cal fixar-se que l'equipament es molt més barat que la liposucció.

TERRITORIO JUAREZ

Abans que res, demanar disculpes als germans juarez pels comentaris que vaig publicar en el blog fa un any, que injustament desqualificaven el seu comportament, comentaris que no puc justificar de cap manera, i per això em reitero en la meva disculpa.

Dit això, la cursa del TRIATLO POPULAR DE XERTA no va anar tot el be que jo hagués volgut. Sembla que el canal duia molta corrent, ja que la sensació meva es que es volva, i en el calentament vaig veure que era molt difícil anar contra corrent.

Vaig sortir de l'aigua, setè, sempre nedant de manera conservadora, ja que no tenia ganes de sortir sense força en la btt.

Al cap de cursa, Sisco distanciava ja en bicicleta a Adrià, i acabaria fent un molt bon temps a l'arribada, mentre que Adrià, que no està massa en forma aquest estiu, s'aconformava amb la segona posiciói Boldú tercer

Un cop a la bici després de sortir de l'aigua, vaig veure que darrera meu no venia cap roda bona, així que a tope cap amunt per la carretera de Alfara ben tot solet. Prompte vaig veure allun el Manu, així que tot i que no savia que era ell, vaig forçar per unir-me. Un cop junts, no va voler colaborar, potser per cansat, i vaig haver d'anar tirant.

Com que havia fet la baixada dos cops en el calentament, no vaig patir gens en aquest tram, i gràcies a una bona baixada, el grupet perseguidor no em va pillar fins que erem al poble. Allavontes, vaig pensar que si esta gent m'havien agafat, els primers devien estar molt lluny, i era cert.

Començo a correr a muerte, mes que res per assutar ala atletes que sortien de la transicio devant meu, i va funcionar, ni un asomo de intento de seguir-me.

Als 2 km pillo l'amic Didac, i com que veia molt lluny la tercera posició, decideixo animar el Didac per que realitzem la prova tots dos junts. Al final un crono de 43'50" que hauria pogut ser una mica menys si hagues disputat els darrers 1.500 m en que vaig acompanyar el Didac. Tot i això mai hagués pogut acabar tercer, ja que el temps de Boldú de 42' está molt lluny del meu nivell actual en bicicleta.



Abans de la sortida

Tram de la natacio en que se'm veu a dalt de tot a la dreta, amb l'estil del pato donald.

Sisco entrant guanyador amb un temps inferior als 41 minuts.

Clasificació

1 Francesc Juarez 40'45"
2 Adria Escrich 42'02"
3 Enric Boldú 42'20"
4 Didac Marza 43'45"
Jose Maria LLuis m.t.
6 Albert Giné 44'44"
Vicent Garcia m.t.
8 Xavi Royo 45'04"
9 Manuel Juarez 45'20"
10 Xavier Gine 45'22"

Dones
1 Cristina Monclus 55'07"
2 Marin Mora 58'40"
3 Marga Estorach 1h 0'51"

LA CURSA POPULAR

Un any mes he participat a la cursa popular d'Amposta, aquest any però ha estat del tot especial, ja que també han participat la Laura i la EVA, cosa que m'ha plenat bastant.

No, bastant no, moltíssim.

Pel que fa a la cursa senior, aburriment absolut, un any mes Xavi Queral ens ha tret a passejar, tots radera d'ell, fins que primer m'he quedat jo i al final s'ha quedat Adrià. El millor, que a Adrià quasi li pego un susto, però be s'ha quedat en el quasi. A la foto es veu una arribada "relativament apretada", però la foto es en el moment que dessisteixo totalment de l'sprint, molta calor.

Demà, xerta, a matinar per treballar la baixada del tram de BTT, superar el 7è lloc de l'any passat no es ben be l'objectiu, la idea seria un podi donades les absènsies, però m'aconformaria en amillorar el temps de l'any passat de 44 minuts i poc.

UNA ABRAÇADA

Foto ABC

Avui tot el cos de bombers, en el que tots hi tenim amics, i tota la societat catalana estem de dòl, quatre valents han mort en la defensa dels boscos dels Ports a Horta de Sant Joan, i dos més estan lluitant ara mateix per la seva vida.

Una abraçada per a tots ells, i ànims per les families, n'han d'estar tristes, però amb orgull de la valentia dels seus estimats

ACCIDENT

Per sort no ha estat una caiguda tant forta però ho hagués pogut ser, així que es molt possible que no participi en el DUATLO XTREM d'Amposta.

En el reconeixement del diumenge, a part de comprovar que el circuit es realment dur, vaig adonar-me que les baixades que ens han preparat els de MONT BIKE no estan al meu abast, així que a esperar un altre any, en que tingui més confiança, o ells mes coneixement.

Després de fer gairebé tota la baixada a peu, en quan vaig pujar a la bicicleta no vaig controlar una baixada quasi be recta però amb molta grava, total que vaig besar el terra amb el genoll, amb resultat de quatre rascades i un copet, no res, però hagués pogut passar-me en el tram anterior en que vaig arriscar massa en la zona de pedra.

Serà qüestió de buscar algo que em motivi per les mateixes dates, de moment molaria el TRI ESTANCA, però ja veurem com va la forma i les ganes

CRONICA BALAGUER

Aquesta es la crònica d'un fracas anunciat. He tardat en escriu-re-la per què volia reflexionar sobre el per què de tot el que em va passar.

Fins a la prova, els entrenaments van anar força be, he millorat moltíssim en natació, i si es cert que no he entrenat la cursa a peu, aquest no es mai el problema en una prova llerga, el problema es la bicicleta.

En el tram de natació, vaig patir de lo lindo, volia portar un bon ritme, i suposo que me va passar factura. Al final de tot plegat, la natació en 29.12, per 23 o 24 minuts que feia la gent de cap de cursa, tot plegat un ritme brutal, molt satisfet, estava entre els 30 primers de la prova.



En la bici quan encara pensava que es podia fer algo.



La sortida de l'aigua una odisea amb el pont esfondrat.

La trancisió ja es força extranya, tremolo tot, no estic preparat potser per nedar tant fort, encara que he millorat.

Pujo a la bicicleta, i no acabo de trobar el ritme. El port es durissim, lo de 4% de promig es una camama, te trams a l'1% amb trams al 8-10, es un verdader trencacames.

Per a postres en els trams plans entra un vent d'allo mes guapet.

Arribo al darrer gir entre els 30 primers, estic molt content però baixant ja me començo a trobar limitat, ni me ho penso però la segona volta es per no contar-ho. Faré un resum.

6 parades per calambres.


Aquí el gir de Montgai, ja ho veia fosc.

Ja està resumit. Amb això la mitja que duia de 32 per hora en el primer gir, es convertirà en pràcticament 28 per hora. Ara es tracta d'un triatlo de SUBSISTÈNCIA. Cal acabar.


Corrents de parranda 1h40 i animant a la gent

Al final 53è amb un temps discret 5h24. L'any que be caldrà tornar si no afronto un ironman.

El perquè del mal resultat, excés de pressió? falta d'entrenament?, falta de dormir pel petit ploron que tenim a casa? ( a vegades te'l menjaries, pero un dia mariapilar me l'haurà de treure de la boca per que me'l menjaré de veritat)deshidratació? la calor?, massa fort nedant?.

No, al final es un poti poti de tot plegat, i un darrer ingredient.

MAL DIA

ANDONI IBARBIA

No tinc gaires dades, però aquest bèstia es ANDONI IBARBIA, guanyador del IRONCAT, i amb el que podria compartir el tìtol de TRIPARE, amb el que subscriu, però amb majúscules en el cas del euskaldun.

Triatleta de Azkoitico Triatloia, si no me fallen los datos ha guanyat l'ironcat per segona vegada consecutiva, i amb una marca brutal, per baix de les nou hores, marca només al abast de pros,demostrant el elevadíssim nivell d'aquest triatleta, que ara mateix deu estar en la forquilla dels 4 o 5 millors especialistes nacionals en llerga distància, i el tio entra a meta amb els tres nanos.

Fabulós, poder competir amb gent així, això fa gran l'IRONCAT, i me fa dubtar de correr l'any que ve, estic entre IRONCAT i LANZAROTE, a vore qui me dona mes fixo de sortida

HAAAA HAAA HAAAAA (aquí us heu d'imaginar al JOHAN i el REXACH de CRACKOVIA)

EL PRAT AL HALF CHALLENGE DE BARCELONA

Impresionants resultats dels triatletes companys de club que han pres part al Half Challenge de Barcelona, alguns d'ells debutant en la llerga distància. Hom ja espera grans resultats de tots ells, però veure-ho plasmat es impresionant i punto.

Al Sergio li vaig anunciar en el seu blog que rondaria els 4:20' i el tio els ha clavat, que dir de Ledesma, i que dir de Richard Calle, llepant el clatell als professionals.

Moltes felicitats a tots, i especialment al Victor pel seu impresionant resultat després tant sols de 7 DIES per recuperar-se de l'IRONCAT.

1er Clemente Alonso 4:01:49
2on Timo Branch 4:03:56
3er Paul Ambrose 4:04:55
12e Richard Calle 4:12:44
26e Dani Fernqandez 4:18:21
35e Sergio Garcia 4:20:37
53e Victor Dobaño 4:25:49

ENHORABONA A TOTS

P.D. En una hipotètica classificació per equips classificarien segons darrera el Lagunak Navarra, per tant sols 3 segons (16 hores 51min 42 segons el PRAT), que serveixi d'alicient per guanyar el en llerg, on segur que el Dobaño podrá estar més avant per ajudar.

GLADIADORS D'INFANTERIA

L’últim graó abans de la cursa de Balaguer ja ha estat superat amb gairebé un notable. Después del paper justet al Prat aquí ho volía fer be, i fins i tot tenia la idea de puntuar per al club.

La cavalleria del club no hi era present, per tant erem la infanteria els que haviem de intentar puntuar amb dignitat, acompanyant el Sergio en la seva lluita pel circuit individual.

Desgraciadament la prova es va dividir en tres curses, cosa que penso que ens perjudicava, ja que els que remuntem a la cursa en bicicleta, com mes gent trobem pel camí, mes ràpida podem fer la cursa. Però be.

Comença la cursa i a l’aigua m’emporto mes palos que una estera, fins i tot m’arrenquen les ulleres. Al final deixo passar la MARABUNTA i decideixo agafar el meu ritme.

Finalment surto de l’aigua en 12’50, que no es tan lamentable com hagués pogut ser (Adrià Escrich 11’00” o Sergio del Prat 10’50”).

Faig la trancisió mes penosa de tots els temps, amb dues caigudes, i finalment consegueixo pujar a la bici después de perdre no menys de 45 segons, i amb una plantilla creuada.

Per sort pillo al Chirico I pujem el primer port junts, inclús miro de ajudar-lo a anar deixant gent però finalment jo fruigeixo, en la darrera baixada els haig de deixar, em falten ous per agafar les curves.

Al tram final corrents estic cascat, però la gent està molt més cascada que jo, fins i tot acabo agafant (que no superant) el Didac Marza del Ploms.

Finalment 12è de la meva serie i 26 è de la general (em consola que en la nostra seria va fer més vent), i puntuant segon del club, devant de gent important. Això me dona ganes per tirar ben foro el dia de Balaguer, farem sub 20?



Sortida en una mar arrissada pel vent.



La part de la trancisió que vaig fer be, sort que no hi han fotos de la caiguda.


Entrant en la darrera part de la prova amb ganes, al final quinzè millor temps (5è o 6è de la meva serie)



Amb Chirico, que després de la pájara em va animar a tirar fort endavant per poder puntuar.

BERNI I LES TRANCISIONS

Bernard : Triathlon
Cargado por Webzig - Ver más videos de comedia.

Mentres preparo el triatló de Sant Feliu, sense poder entrenar per un tremendo refredat, m'he ficat a analitzar les operacions que es duen a terme en una trancisió, i gràcies als amics del consejo superior de deportes m'he trobat aquesta simpàtica pàgina sobre el fair play.

Ara que ja m'he comprat les T2, de triatló de SIDI, men dono conte que la trancisió es lo de menos, se tracta de posar-hi ganes i passar-se-ho be.

Si tinc la mateixa sort que el pinguino i acabo sense fer-me mal, i sense arribar el últim posar-e una crònica el diumenge.

Per cert felicitar a RICHARD CALLE per la seva brutal victòria a SITJES, se n'està sortint.

TRIATLO PRAT

Després de 4 anys de sequera de triatlons sprint me vaig presentar al Prat en lo meu nouo neoprè i les noves ganes de competir achuchades per la pertenencia a l'equip organitzador.

Al final l'exces de ganas me va jugar alguna mala pasada. El primer sector de natació massa conservador me feu sortir el 75 de l'aigua de la carrera de èlite, (al final parcial 114 de les varies carreres realitzades) sobre unos 240 corredores en esta bestial primera serie.

En aquell moment detras meu hi havia alguns triatletes de cert nivell, sobre tot CHIRICO que marcaria el millor parcial del sector ciclista, pero una penosa trancisió tiraria al traste en la il·lusió de volar en bicicleta. Me vaig vore relegat a un grupet que no tenia suficiente força per a enganxar al grupo comandat per Chirico, encara que en el km 7 no mos traien mes de 10 segons (haviem retallat quantitat) jo vaig tirar la tovallola, a lo millor tinc que reconsiderar el nivell meu mental com a competidor.

Vaig decidir deixarme portar, mos va agafar l'Antolí del PRAT per detrás i li vaig ajudar una mica, pero sempre reservón.

Resultat, baixo a correr sobre la posición 80 o aixina, per èscomenço a volar acabant cinquè o sisè de l'equip i 32è de la general, traient el sisè millor parcial en 16.01, cinc segons mes ràpid que Cano, i no ho vaig donar tot, seguríssim. Ademés l'equip guanyador, i els tres que no vam puntuar haguéssim quedat cinquens de formar equip, sens dubte el Prat fou el millor equip de calle.

Al final, queden estes fotos collonudes de la carrera i bones sensacions, curios el trenet de la sortida de l'aigua (soc el que no te gorra), imatge de confòs en la trancisió, i potente estampa corrents "es que no tinc iaia".